Aquesta expressió significa estar absort en pensaments sense utilitat o estar distret d’allò que de veritat importa; si més no, aquesta és la definició més habitual.
Les musaranyes
El vocable “musaranya” procedeix del llatí mus araneus (una cosa així com “ratolí aracnoide” o “ratolí aranya”). Però, què són les musaranyes? Pel seu nom, es podria arribar a pensar que deuen tenir alguna relació amb els aràcnids. Doncs res més lluny de la realitat.
Les musaranyes són petits mamífers que es caracteritzen pels ulls menuts i un llarg musell amb bigotis molt sensibles. Són similars als ratolins, però estan emparentades amb els talps. I al món existeixen més de 250 espècies de musaranyes.
La musaranya comuna fa entre 5,4 i 8,45 cm, als quals cal afegir la cua, d’entre 2,8 i 5 cm. El pes pot anar des dels 4,7 fins als 12 grams.
Són els mamífers més actius que hi ha, amb un metabolisme de ritme frenètic, atès que el cor els batega unes 800 vegades per minut. Mantenir un metabolisme que crema calories desesperadament les obliga a menjar a tota hora (ingereixen l’equivalent al seu propi pes en insectes diàriament) perquè si passen més de quatre hores sense menjar, poden arribar a morir.
Origen de l’expressió
L’origen de l’expressió idiomàtica és incert, així que existeixen diverses teories al respecte.
Sembla que es podria haver originat quan alguns pagesos que estaven treballant al camp es distreien, veient com les musaranyes sortien de sota terra cap a l’exterior. Llavors, se’ls deia que estaven (literalment) mirant les musaranyes i, per tant, estaven perdent el temps en comptes de treballar, atès que les musaranyes no tenen una activitat útil o important, així que la seva presència al camp es considera intranscendent. Amb el temps, l’ús d’aquesta expressió s’ha generalitzat en altres àmbits i s’aplica a tothom que està absort en pensaments sense importància, sense fer res de profit. En ser unes bestioles petites, es pot pensar que l’expressió fa referència al fet que pensar en les musaranyes vol dir pensar en coses petites, sense importància, en comptes de pensar en coses més significatives. En l’actualitat, sembla que es fa servir més l’expressió “pensar en les musaranyes”. Però a mi m’agrada més la forma “mirar les musaranyes”. Aquesta forma s’emprava més antigament, fins i tot apareix en obres com “El Quixot”, de Cervantes o “Conte de contes”, de Quevedo, per posar dos exemples.
Nombrosos lingüistes han buscat l’origen d’aquesta frase feta i algun lexicògraf assenyala que l’expressió “pensar en les musaranyes” seria relativament moderna i podria utilitzar-se per a aquelles persones que estan pensant en les muses, atès que fonèticament musaranya i musa són semblants. És evident que quan una persona espera la inspiració sembla estar distreta.
Una altra accepció de musaranya és “espècie de petit núvol que se sol posar davant els ulls”, com una mena de núvol que imaginem a l’aire.
Reflexió personal
He de confessar que quan era petit m’havia sentit a dir, en més d’una ocasió, aquesta frase (em sembla que en la forma “mirar les musaranyes”). Aleshores, no me les imaginava de cap manera en concret, però pensava que alguna relació amb els aràcnids havien de tenir, sobretot pel nom. No va ser fins un temps més tard que vaig buscar la paraula musaranya en una enciclopèdia (en aquella època encara no era comú l’ús d’internet i les enciclopèdies eren eines molt útils, no només servien per agafar pols) i vaig descobrir com eren en realitat.
Quan de petit les mirava, no recordo què pensava, però tinc una teoria al respecte. No m’agrada pensar que només estava distret, sense un motiu de pes, sense un objectiu. Em nego a acceptar que estava pensant en nimietats. Vull pensar (m’agrada pensar-ho) que des de petit el que estava fent era deixar volar la imaginació, és a dir, que devia imaginar històries diverses, com les que integren aquesta web. Devia interaccionar (mentalment, és clar) amb les muses que ja començaven a alimentar la meva imaginació.
Des d’aleshores, d’alguna manera, m’he sentit unit a aquestes bestioles petites, innocents, fràgils, però, alhora, tal vegada inspiradores.
Curiositats
En alguns països d’Amèrica (Xile, Cuba, El Salvador, Hondures, República Dominicana…) “fer musaranyes” significa fer gestos amb la cara, fer ganyotes. I en certes zones, específicament, són els gestos que es fan abans de posar-se a plorar (fer el bot o el petarrell).
No puc finalitzar aquesta publicació sense esmentar que el 19 de juny és el Dia Mundial de la Musaranya, que es va originar i establir l’any 1996 en una comunitat de Jalisco, Mèxic, on es venera la musaranya com a símbol de bon auguri i abundància en tots els aspectes de la vida.
Apunta’t al Butlletí i el dia 23 de cada mes rebràs un correu amb la nova Publicació.
T’ha agradat aquesta Reflexió? M’agradaria conèixer la teva opinió.
T’han dit en alguna ocasió aquesta expressió?
L’has pronunciat alguna vegada?
Tens alguna anècdota relacionada amb aquesta expressió idiomàtica?
Si és així, si us plau, explica-me-la.
Pots deixar la teva Reflexió a continuació.
“Llegim al llit perquè la lectura es troba a mig camí entre la vida i el somni”.
Anna Quindlen, autora, periodista i columnista d’opinió nord-americana.