A simple vista, sembla que aquesta frase no pugui donar massa de si, és a dir, que d’ella se’n pot comentar poca cosa, si més no, per dedicar-li una Reflexió amb cara i ulls. Res més lluny de la realitat. I ho intentaré demostrar tot seguit.
La present entrada és la continuació natural de la publicada el mes anterior, titulada “Donar les gràcies”, la lectura de la qual es recomana, preferiblement abans de llegir la present publicació.
He de reconèixer que, en principi, aquesta publicació no estava prevista; però una usuària de Facebook que va llegir l’entrada “Donar les gràcies” em va donar la idea. Encara que no esmento el seu nom (per qüestions de privacitat), aprofito per donar-li les gràcies.
Tot i tenir ja escrit l’esborrany de la que havia de ser la publicació d’aquest mes (que publicaré més endavant), no va suposar un problema canviar els plans; ans al contrari, em va agradar que la idea sorgís d’una lectora. Això demostra que els suggeriments són benvinguts en aquesta web i que tota aportació és d’agrair.
Em va semblar una bona idea escriure sobre aquesta frase a continuació de “Donar les gràcies” perquè, d’alguna manera, suposava tancar la conversa, atès que sol ser habitual que, quan una persona dona les gràcies a una altra, aquesta li respongui “de res”. Però, encara que aquesta sigui, segurament, la resposta més comuna, no és l’única possibilitat. Existeixen alternatives que, segons algunes teories, serien preferibles.
La web www.enciclopèdia.cat defineix “de res” com a “Expressió per a llevar valor a la cosa de què hom rep un agraïment”. Precisament en aquesta definició rau el quid de la qüestió, concretament en les paraules “llevar valor”.
La majoria de possibles respostes a la paraula “gràcies” formen part d’un dels següents dos grups:
- Respostes clàssiques o que tendeixen a treure importància a l’acció realitzada. Algunes de les més habituals serien: De res, a tu/a vostè, no és res/no ha estat res, només faltaria, no et preocupis, no es mereixen…
- Respostes més positives o que no treuen valor a l’acció duta a terme. Es podrien emprar frases com: Gràcies a tu/a vostè, ha estat un plaer, amb molt de gust, m’ha agradat fer-ho, ho he fet de cor, agraeixo el teu agraïment…
Quina diferència hi ha entre els dos grups? Segons alguns corrents de desenvolupament personal, quan una persona et dona les gràcies s’hauria d’evitar respondre alguna de les frases que formen part del primer grup. Al·leguen que si es respon “de res” (per exemple), s’està desaprofitant una energia molt poderosa, la de la gratitud. El poder de l’agraïment i el valor de l’acció que l’ha provocat, no s’haurien de menysprear. Pronunciar “de res” és com dir “no he fet res”, treu valor a allò que s’ha fet i deixa que es perdi tota l’energia creada per l’agraïment. En canvi, les respostes del segon grup produeixen un efecte multiplicador de l’energia positiva de l’agraïment.
A més, les respostes del primer grup són mecàniques, es pronuncien de manera automàtica, sense pensar, i això fa que la persona no prengui consciència del que ha tingut lloc, de la força positiva d’aquell agraïment.
Normalment, el que s’agraeix és un favor rebut, una ajuda, un gest, un suport tàcit o implícit, un comentari, una crítica constructiva, unes paraules amables… Tal com es va comentar a la publicació “Donar les gràcies”, sempre resulta agradable rebre gratitud per alguna acció que s’ha dut a terme. De la mateixa manera, també resultaria preferible que nosaltres mateixos valoréssim allò que hem fet. No es tractaria d’una qüestió de fatxenderia o de donar-se importància. Tampoc no tindria a veure amb una pujada d’autoestima pel fet de saber que s’ha realitzat alguna cosa correctament, tal vegada la “bona obra del dia”. Estaria més relacionat amb el fet que si no ho valorem i responem un simple “de res”, es podria interpretar que s’està menyspreant l’agraïment. Aquesta podria ser una interpretació del que en desenvolupament personal es descriu com una pèrdua de l’energia de l’agraïment.
No cal dir que cada persona és lliure de respondre de la manera que desitgi a qualsevol mostra d’agraïment. Fins i tot, pot no respondre. Cada persona pot fer el que vulgui amb aquesta “energia” que se suposa que es desprèn de la gratitud. Es pot aprofitar o es pot deixar perdre. Encara que, si hem de fer cas del que va postular Antoine-Laurent de Lavoisier (1743-1794, químic, biòleg i economista francès, considerat com el “pare de la química moderna”), “l’energia ni es crea ni es destrueix, es transforma”. Es tracta del primer principi de la termodinàmica, conegut com a “Llei de Lavoisier”.
“Llegeix i conduiràs, no llegeixis i seràs conduït”.
Santa Teresa de Jesús (1515-1582). Religiosa, mística i escriptora espanyola.
Apunta’t al Butlletí i el dia 23 de cada mes rebràs un correu amb la nova Publicació.
T’ha semblat interessant aquesta Reflexió? A partir d’ara, intentaràs emprar les respostes del segon grup?
Per llegir altres publicacions de la web, en el Menú explora les diverses Categories.
Consulta l’Índex de continguts, la guia per localitzar totes les publicacions.
Segueix Santos Balasch a Facebook, Twitter i Instagram.
Comparteix la web i les publicacions.
